Joaquim Horta i Andreu Massanés con poemas y grabados. Felicitación de Navidad 1947

Joaquim Horta i Andreu Massanés Felicitación de Navidad. Ejemplar dedicado a Enric C Ricart
Barcelona 1947. En catalán
Con cuatro sonetos: de J.M. de Sagarra, de J.Cortés i Vidal, de A. Massanés, de Tomàs Garcés.
Ilustrado con:
litografía de J.Mª. Mallol Suazo, Punta seca de Xavier Blanch, Aguafuerte de Pere Riu y Xilografia al boj de Enric C Ricart.
En los talleres de S.A. Horta
Diciembre de 1947.
Las Ilustraciones y poemas inéditos en la época






HIVERN

¡Oh benvingut hivern, sobre la brida
menadora al triomf o al esboranc!
Amb neu subratlles la seran sang
que defuig els torrents de la mentida.

El teu vent, en el sostre que trepida, 
té l'arrogancia del llenguatge franc,
el teu silenci es com un llibgre en blanc
per consignar-hi els comptes de la vida.

Si el que és promesa dins la terra tanques,
termes limites, i despulles branques,
i en l'aire net precises cada alé;

si lleis austeres la teva ungla dicta,
en tu només, i en el teu mon estricte,
prenen impuls les ales de la fe. 
Josep Maria de Sagarra




PRIMAVERA

Tot just ahir, ferotge combatía
l'hirsut alè de l'hoste boreal
el nu brancam del sópit predial
balb i somort, que el rou glaçat cobria.

Era talment una cal'ligrafia
el net dibuix dels arbres i el rafal;
un troç en l'envidriat bassal,
tèrbol i opac, ple de clivells, dormia.

Aquest matí, tot era com suara,
però, d'un cop,  em passa per la cara, 
un càlid bleix que mou la carritxera,

pel temps que ve anunciant bonança,
i el meu sentit el rep esborronan-se:
és el primer bes de la Primavera

Joan Cortés i Vidal







ESTIU

En l'hora de neguit
quan ja tothom fa migdiada
i en que el sol sembla decidit
a fer la terra recremada.

Jo m'he posat a descansar
sota l'ombriu de l'emparrada
i he vist la lloca esgrantinyar
i ensenyar a fer-ho a la llocada.

I he vist el cel tot claredat
i els ulls se m'han enlluernat
de la claror del sol roent.

A poc a poc els he tancat
i dolça son s'és emparat
de tot mon cos molts lentament.

Andreu Massanés






TARDOR

En el marge, la vinya, retorçat el sarment,
ens ofrena l'esclat de les deves banderes.
Remoreja el matí. Picarols i fumeres
contra el vidre de l'aire es desfan blanament.


Els colors més suaus en un viure més lent.
Fulles seques al bosc, colgaran les dreceres.
Despullats els fruiters i desertes les eres,
tot a punt per les llargues escomeses del vent.

Oh, tranquil·la contrada! Oh, divina tardor!
En la pau que l'inunda no torbà el caçador
ni la mora madura ni la flor de la barda.

Aquest sol que no crema, qui el pogués aturar!
La tardor, com qui dubta, si se'n va o no se'n va,
és un núvol dormit en el llac de la tarda.

Tomàs Garcés





Comentarios